El Seguici Popular de Santa Tecla

El Ball de Diables
Conegut popularment com el Ball de Diables, és l'element festiu que obre el Seguici Popular de la ciutat. Representa la lluita de les forces del bé, personificades en l'arcàngel sant Miquel, contra les del mal, escenificades pels diables.
Representa la lluita del bé i del mal, personificat el primer en la figura de l'arcàngel sant Miquel, i el segon en les forces diabòliques. Mereix ser destacada la simbologia del barret de copa de Llucifer com a símbol de poder i identificació de la riquesa econòmica amb el mal, així com els atributs de la Diablessa: les serps amb la temptació i les banyes relacionades amb els antics rituals de bruixeria.


















El Drac de Sant Roc
El Drac és el símbol zoomòrfic de l'avern per antonomàsia. Potser per aquesta raó és l'element del bestiari fantàstic que participa en les festes de Catalunya que ha esdevingut més popular i comú.
El Drac és una de les bèsties que l'Església considera malignes i l'assimila amb els elements negatius de l'infern. A la vegada simbolitza els quatre elements constitutius del món: surt de les profunditats de les aigües o de la terra, escup foc pel cap, cues i ales i amb aquestes pot controlar l'aire.
















El Bou
El Bou és una carcassa zoomòrfica d'inspiració realista. Té l'origen en la primitiva escenificació del naixement de Jesús, en la qual, a més dels personatges humans, també hi figuraven les dues bèsties que la imatgeria i la tradició li han assignat.
El Bou del Seguici té el seu origen en la representació del Naixement de Jesucrist que figurava en el Cicle Processional del Corpus Christi i de les Festes Majors. Originàriament no portava pirotècnia, sinó que era una bèstia pacífica que havia donat escalfor al nen Jesús a l'establia.

















La Vibria
La Víbria tarragonina barreja els pits i el ventre de dona totalment visibles, amb el cap, el bec i les potes d’àliga i la cua de drac, tot sumant una simbologia global que la situa dins les forces del mal.
El costumari popular interpreta la Víbria com el Drac femení. En realitat, la iconografia medieval ens confirma que es tracta d’una peça molt més complexa, que barreja els pits i ventre de la dona amb aspectes de drac i àliga. Representa les forces del mal.
















L'Àliga
L'Àliga representa la ciutat i, per això, és la més distingida de totes les bèsties de Santa Tecla. En realitat, els cerimonials de les poblacions marcaven que en la gran majoria de casos únicament les ciutats i viles amb privilegis reials podien exhibir aquesta peça i els estava vetada a aquelles comunitats que no tenien aquest rang.
Originàriament l'Àliga té un sentit religiós i va lligat a la figura de sant Joan Evangelista. Posteriorment assolirà un sentit de ciutadania, essent únicament autoritzada a les poblacions amb categoria de ciutat. La corona comtal correspon al primitiu comte de Tarragona Ramon Bordet –segle xii– a qui el bisbe Oleguer va nomenar príncep de Tarragona, guerrer i baró venerable, però que oficialment ostentava la dignitat de comte.
















La Mulassa
La Mulassa és la més juganera de totes les bèsties de Santa Tecla. Representa una mula de grans dimensions i d’aquí li prové el nom amb què els ciutadans la coneixen.
El seu precedent més clar és el cavall del gremi de pellissers l'any 1383. Originàriament tenia un sentit negatiu perquè, a l'entremès de Betlem o de la Nativitat, hi figurava l'ase de l'establia que, segons la llegenda, es menjava la palla destinada al nen Jesús. Per això, portava pirotècnia. Posteriorment, en molts llocs perden el seu aspecte igni, però mantenen l'esbojarrat.









La Cucafera
La Cucafera forma part de la fauna fantàstica i popular que des de l’època medieval s’ha utilitzat per representar les forces del mal i de l’infern, però aquesta no ha estat acompanyada dels efectes de pirotècnia.
Simbolitza les forces del mal, encara que en aquest cas no van lligades a la pirotècnia com amb els diables, el drac i la víbria. El fet de tenir el coll extensible sembla que era per a treure el barret a aquelles persones que no es descobrien el cap en passar la Custòdia o la relíquia de la Santa.









El Lleo
Juntament amb l’Àliga, és l’altra peça del nostre bestiari que actua com a senyal de distinció. En el cas tarragoní es coneix l’existència de figures de lleons en la roca de Santa Tecla, és a dir, el carro de grans dimensions que explicava els diferents passatges de la vida de la nostra patrona.
La figura del Lleó ha aparegut lligada a diferents personatges bíblics en funció de la població. A Tarragona, sembla que figurava dins la roca de Santa Tecla, tal com explica la seva llegenda, al passatge de les feres.









Els Negritos
Antecedents en el gegant Negrito del Gremi de Fusters en el segle xviii. El Negrito va ser cisellat el 1856 i la Negrita el 1859. El Negrito és un dels pocs gegants existents de mig cos a tota Europa, prova de la seva antiguitat i reflex de tota una època. El nom de Negritos és una particularitat lingüística que no s'ha de traduir.
Representen uns petits gegants negres construïts en talla de fusta. El Negrito llueix un vestit blanc i la Negrita un de ratlles vermelles i blanques. És obligat que el Negrito porti un rotllo de paper a la mà i la Negrita el lloro característic a la mateixa mà, la dreta.









Els Gegants Moros
Gegants actualment construïts amb fibra de vidre, a partir de les antigues peces de 1851. Llueixen vestits, ell blau i ella verdós, tots coberts de brodats i passamaneria. El gegant porta l'escut de la ciutat a la mà dreta i ella un ram de flors a l'esquerra.
Des del segle passat els Gegants i els Negritos són portats per la colònia gitana de la Part Alta de la ciutat. La marxa dels Gegants de Tarragona que els grallers interpreten en el moment de sortir i arribar a la plaça de la Font i al Pla de la Seu té un aire moro que lliga perfectament amb la idiosincràsia d'aquests gegants.










Gegants Vells
Construïts el 1825, són les peces més antigues que actualment surten al Seguici Popular. Són de propietat municipal encara que estan cedits als veïns del Cós del Bou des de l'any 1904. Són els antics gegants de la ciutat. 
Representen uns gegants moros, fet que s'ha remarcat en l'última reforma de vestuari. Gegants cisellats en cartró pedra. Ell porta a la mà dreta una porra, element propi dels gegants de certa antiguitat, i ella un ram de flors a la mateixa mà.








Comentaris