Associacions Setmana Santa

Gremi de Marejants

El Gremi de Marejants – Societat Marítima i Protectora de Tarragona és una entitat de Tarragona que té els seus orígens a la Baixa Edat Mitjana i que ha conservat una estreta vinculació al mar. Fa una tasca social i cultural destacada que comporta la participació, al llarg de tres segles, a la Setmana Santa tarragonina. 
 Entre els anys 1826 i 1828 l’escultor Vicenç Roig va fer el nou pas del Sant Enterrament, que fou renovat i modificat l’any 1858. Aquest pas va ser cremat en la revolta de 1936. 
Posteriorment, l’any 1942 es va estrenar el nou pas -incomplet-, obra de l’escultor canongí Salvador Martorell Oller. Aquest conjunt es va completar l’any 1944 amb les figures que hi mancaven, i és, el que actualment surt a la processó.

L’any 1995, Emili Solé Carcolé construeix el segon pas del Gremi, el pas del Sant Sopar, i es crea també, la banda de tambors que acompanyarà el pas formada pels més joves de l’entitat.
El 1997 es va estrenar la cohort romana del Gremi amb l’objectiu de donar escolta al pas del Sant Enterrament i encapçalar la Processó del Serrallo.
Les seves iniciatives han contribuït a la projecció de la ciutat. El Govern de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2013.
Avui en dia, el Gremi de Marejants compleix, entre d’altres, diverses funcions socials i culturals, participen a totes les manifestacions religioses i populars de la ciutat i organitza la Processó del Serrallo el quart dissabte de quaresma.













  •  Passos: SANT SOPAR, d'Emili Solé (1995) i SANT ENTERRAMENT, de Salvador Martorell (1942)
  • Color de vesta: Negra i escapulari triangular blau marí

Associació La Salle

La seva fundació data del 1918. Inicià la seva activitat d'Associació d'antics alumnes del Colegi La Salle; el nom actual es d'Assocciació La Salle. Inclou alumnes del colegi de Tarragona, de l'Associació de pares, antics alumnes i simpatitzants. 
L’any 1990 l’Associació La Salle es refon i es reorganitza com a tal i pren un nou impuls amb la restauració dels dos passos, la confecció de noves vestes, la recuperació del sermó de les Set Paraules i presentació d’un opuscle. També treuen les rodes al pas de l’Oració a l’Hort, que és portat a espatlles per associats voluntaris i es crea una banda de tambors que l’acompanya.
Uns tres mil membres pertanyen a l'Associació, n'hi ha uns 600 que son cofrares.
Aquesta és una associació cultural oberta al qui respecti els seus estatuts. El seu propi caràcter i objectius li permeten i, a la vegada l’obliguen a mantenir una dinàmica quotidiana al llarg de tot l’any. No és una confraria de Setmana Santa en l’estricte sentit de la paraula, no obstant això, durant aquest període es comporta com a tal, en comunió amb les altres associacions, participant plenament als actes que s’organitzen.
Actualment organitzen, juntament amb la Congregació del Descendiment i la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, el Viacrucis de Dilluns Sant que surt de l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro. 













  • Els seus Passos són: L'ORACIÓ A L'HORT, de Messeguer-Rius (1942) i VETLLEU I PREGUEU, de Claudi Rius (1943).
  • Color de vesta: Morada amb punys i estola granat

Confraria de pescadors (La Presa de Jesus)

La confraria de Sant Pere de pescadors esta documentada des de l'any 1383. Sembla que, com entitat gremial, tenia un caire de socors mutu i d'assistencia en cas de malaltia, defunció, accidents, i altres peripecies. El divendres sant de 1956 desfilava per preimera vegada a la processó del Sant Enterrament el misteri de La Presa de Jesus.
Les seves vicissituds van íntimament lligades a les del Gremi de Marejants, el Gremi de Navegants i el Gremi de Bergants.
A la primera meitat del segle XIX els gremis i confraries de navegants i pescadors s’uniren amb la denominació Gremi Unit de Marejants amb la tradició d’acompanyar el  pas del Sant Enterrament.
No fou fins un segle més tard, el 17 d’abril de 1955, i en sessió plenària del Capítol de la Confraria de Pescadors, quan aquesta, es va consolidar com entitat independent per sortir a la Processó del Sant Enterrament de Tarragona, el dia de Divendres Sant amb un pas propi.
L’any següent ja varen sortir amb una impressionant obra, cisellada a Barcelona per l’escultor Jaume Satorras amb estreta col·laboració amb el també escultor Lluís Causaràs. Es tracta de “La Presa de Jesús”
L’Associació té ubicada la seu canònica a l’església parroquial de Sant Pere del Serrallo i la social a la Llotja de Peix de la Confraria de Pescadors.
L’any 2009 es va crear l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, passant a ser una branca independent de la Confraria de Pescadors que, a partir d’ara, s’encarregarà del manteniment del pas i acompanyar-lo a la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant i a la Processó del Serrallo que es celebra el quart dissabte de quaresma.   












  • Pas: LA PRESA DE JESÚS, de Jaume Satorras (1956)
  • Color de vesta: Blau grisós i faixí blau marí

Reial i Venerable Congregació Purissima Sang


La Congregació es l'organitzadora de la Processó del Sant Enterrament des dels seus origens, el dia 3 d'abril del 1550, Dijous Sant. Des de la seva fundació té la seu social a l'esglesia de Santa Maria de Natzaret i a la casa contigua, adquirida el 1550 i coneguda com la Caas de la Sang. L'entita compta amb uns 900 socis, dels quals 450 participen en la processó.
El 3 de desembre de 2002 el Govern de la Generalitat de Catalunya va concedir a la congregació la Creu de Sant Jordi, en reconeixement a la seva dilatada història i per ser un dels principals referents a Catalunya, de les tradicions de la  Setmana Santa.
La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, forma part, juntament amb la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, de l’entitat coneguda històricament com "La Sang". L’òrgan d’enllaç de les  dues Congregacions és una Comissió Mixta on es prenen decisions que afecten a ambdues, fet que no qüestiona l’autonomia de cadascuna d’elles. La representació davant l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona és de quatre membres, dos de cada Congregació.
Ambdues congregacions organitzen conjuntament conferències quaresmals, actes en honor a Santa Marina i a la Mare de Déu dels Dolors, missa en sufragi dels congregants difunts i difuntes i el manteniment de l’església de Natzaret i Casa de La Sang, seu canònica i social respectivament, de les dues congregacions.
















  • Passos: LA FLAGEL·LACIÓ (1948) i CRIST DE LA HUMILIACIÓ (1961), d'Innocenci Soriano Montagut i SANT CRIST DE LA SANG, de Salvador Martorell (1940) 
  • Color de vesta: Congregants i penitents, negra. Els aspirants, blanca i estola vermella

Confraria del Cristo del Buen Amor y Ntra. Sra. de la Amargura con San Juan Evangelista.


El 1993 naixia aquesta nova i darrera confraria de la Setmana Santa tarragonina. La idea havia arrencat d'un grup d'andalusos residents a Tarragona que volien integrar-se a les nostres tradicions. El 1995 participà per primer cop en la processó del Divendres Sant sense misteri. El 1996 creen el seu pas: el Cristo del Buen Amor, i el 2006 fan un segon pas, Ntra Sra de la Amargura con San Juan Evangelista. La confraria compta amb 340 socis, dels quals 180 participen a la processó.
La Confraria té la seva seu -cedida per l’Ajuntament de Tarragona- a la Capella de la Presentació (Sant Nicolau de Bari) al carrer Pau del Protectorat, lloc on actualment són guardades les imatges. Tots els Dissabtes de Passió la confraria organitza a la capella un Viacrucis; aquest es va celebrar per primera vegada però, el Dilluns Sant, dia 11 d’abril de 1995 a la Parròquia de Santa Clara.
Des de l’any 1996 edita i presenta el seu propi opuscle dedicat exclusivament a la Setmana Santa. 
A l’actualitat compta amb més de 300 confrares, dels quals el 45% són andalusos, el 45% catalans i la resta, d’altres procedències.











  • Passos: CRISTO DEL BUEN AMOR, de M. Mercè Bessó (1996) i NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, de Jesús Méndez Lastrucci (2006)
  • Color de vesta: Blanca, faixí i capa liles

Germandat del Sant Ecce Homo


Es va constituir el dia 30 d'abril de 1871 com a refundació de la Pia Germandat del Sant Ecce Homo, establerta el 1868. El 1980 la Germandat torna acompanya el seu misteri. A partir de 1981 rep un impuls renovador amb joves,, molt d'ells fills d'antics socis i refermada amb la presencia dels membres de l'Associació Juvenil Loreto dels Pares Rogacionistes. 
L’any 2003, la Germandat va adquirir un local propi a la baixada peixateria on actualment es poden reunir, mantenir i exposar tots els seus bens, documentació, vestes, banderes, l’antiga imatge de l’Ecce-Homo de Cases i les figures de José Maria de Vera.
La Germandat organitza des de l’any 1981 el Viacrucis de la nit del Dijous a Divendres Sant que arriba fins al Santuari del Loreto, participa amb el pas a la processó del Rosari de Dolor de Dimecres Sant i publica anualment des de l’any 1992 un opuscle propi amb els actes que organitza, la memòria i diversos articles de caire històric sobre la Germandat i la Setmana Santa tarragonina. 
Ara compta amb 450 socis dels quals mes de 300 participen en la processó.















  • Passos: ECCE-HOMO, d'Emili Solé (1994)
  • Color de vesta: Negra amb capa grana i escapulari blanc


Germandat de Nostre Pare Jesus de la Passió


Queda constituida el 16 de gener de 1940. L'any de la seva creació participa en la processó de Divendres Sant. Des de 1974 fins 1986 surten sense misteri propi. L'any 1982 s'encarrega un nou misteri que al 1987, era el misteri de Pla.
L’any 2005 es posaren en contacte amb l’escultor tarragoní Jordi Amenós i, a finals del 2006 i desprès de valorar la maqueta presentada i la viabilitat econòmica per tal de fer front a aquest repte es procedir a fer l’encàrrec.
El 2008 es va realitzar la cerimònia de benedicció del nou pas de Jordi Amenós escenificant, amb la presència de l’antic pas de Saumells, el seu relleu a les desfilades processionals de la Setmana Santa tarragonina.
Arribats a l’any 2000, la germandat es plantejà la possibilitat de realitzar un nou pas. I així va ser com l’any 2003 es beneí el pas de l’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem, realitzat al taller d’art religiós Santiago Lara. Aquest pas només participa a la processó de Diumenge de Rams.
Actualement compta amb 544 socis dels quals vora 200 participen en la processó. Des de la fundació te la seu a la parroquia de Sant Joan Baptista.














  • Passos: JESÚS DE LA PASSIÓ, de Jordi Amenós (2008) i L'ENTRADA TRIOMFAL DE JESÚS A JERUSALEM, de Santiago Lara (2003)
  • Color de vesta: Vellut granatós amb escapulari blanc. Els aspirants, blanca

Reial Germandat  de Jesus Natzarè


Es va fundar el 1903. el mateix anys formen part de la processó del Sant Enterrament donant escorta al misteri d'El Natzarè. L'any 1930 els Natzarens sortien a la processó acompanyant el nou misteri El Cirineu. L'any 1961 s'incorporava a la processó el tercer misteri, Jesus es despullat de les seves vestidures. 
A partir de l’any 1983, el  pas de Jesús Natzarè va ser dut a coll per germans voluntaris i el 1984 es va formar la Banda de Tambors de la Germandat. Poc després, la banda s’aniria ampliant instrumentalment per cornetes, i més recentment per gaites. També l’any 1984 es va crear el Cor infantil, cor que acompanyaria amb les seves veus blanques el pas del Cirineu.
Compta amb 1100 socis dels quals uns 500 participen en la processó.
Te la seva seu religiosa a la parroquia de Sant Francesc i la seu social a Casa Salas. 
L’any 2009 la germandat va crear la Banda infantil de la Germandat, amb el ferm propòsit de fer escola i tenir relleus per nodrir la Banda de Tambors, cornetes i Gaites de la Germandat.  

En el decurs dels anys, la vida social i cultural de la Germandat ha estat rica en aportacions a la ciutat i a la Setmana Santa tarragonina, i s’ha convertit en una de les entitats amb més pes específic, tant en nombre d’associats, com per les activitats culturals que duu a terme: concerts, exposicions, col·loquis, edició anual d’un opuscle, etc.






  • Passos: JESÚS NATZARÈ, les tres Maries són de Josep Rius (1907) i el Natzarè, de Salvador Martorell (1939), LA PRIMERA CAIGUDA, d'Antoni Parera (1930) i JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURES, d'Agustí Ballester (1961) 
  • Color de vesta: Negra. La Secció de Senyores Maries del Calvari porten escapulari de color or vell

Congregació del Descendiment de la Creu


Fou fundada el dia 9 de desembre de 1948. L'any 1949 participaren en la processó del Sant Enterrament darrere el Sant Crist de la Sang. Des de l'any 1953 la Congregació concorre a la processó amb el pas Descendiment de la Creu. Te la seu canonica a la parroquia de San Pau de Tarragona des de la seva fundació. 
A finals dels anys 70 la Congregació passà per dificultats econòmiques i d’assistència, essent a punt de desaparèixer. Tant és així, que l’any 1980 no pogué escortar el pas i aquest va ser cedit a La Sang. La Sang, va determinar que fos la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió qui acompanyés el pas del Descendiment, al estar aquesta confraria sense pas des del 1973. 
Sortosament, la seva vinculació amb el Club Maginet va propiciar el ressorgiment de la Congregació podent tornar a escoltar el pas del Descendiment. 
L’any 2010, el pas va ser finalitzat amb les tres talles que encara mancaven, obra de l’escultor lleonès, Melchor Gutiérrez. Aquestes eren les de Josep d’Arimatea situat a dalt de l’escala, Sant Joan i Maria Salomé.
Compta amb 205 socis dels quals 135 participen en la processó.
La Congregació, tal com hem dit inicialment, té la seva seu a la Parròquia de Sant Pau. Allí la Congregació guarda la maqueta del pas i tot el  patrimoni de l’entitat, i organitzen els  seus viacrucis i oficis. La Congregació també organitza juntament amb l’Associació La Salle i la Il·lustre Confraria de  Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, el Viacrucis de Dilluns Sant que surt de l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro.
L'any 2015, concretament el 13 de març, la Congregació va rebre el títol de 'Reial' concedit pel Rei Felip VI.










  • Passos: EL DESCENDIMENT DE LA CREU, projecte de Josep M. Bohigas (1948) amb quatre imatges cisellades al taller Reixach-Campanyà (1953) i tres per Melchor Gutiérrez (2010)
  • Color de vesta: Negra amb faixí, botons i guants morats


Gremi de Pagesos de Sant Lloenç i Sant Isidre


Participà des dels seus origens a la processó del Sant Enterrament. El Gremi te dos pasos, La Pietat i el Sant Sepulcre. L'entitat compta amb 680 socis, dels quals 266 participen en la processó. Te la seva seu a l'esglesia de Sant Llorenç, que es propietat del Gremi i no de la curia. Es la unica esglesia de l'Arquebisbat de Tarragona de titularitat seglar.
Si bé l’activitat que ha tingut més rellevància en la vida religiosa de l’entitat ha estat la participació en els seguicis processionals del Divendres Sant i Corpus Christi, el Gremi de Pagesos organitza també el Viacrucis i Processó del Divendres de Dolor que discorre pels estrets i lúgubres carrerons de la Part Alta desprès de la  seva recuperació des de fa més de dues dècades. Hi participa, a més dels misteris propis del gremi, la imatge de Crist crucificat, obra que s’enquadra en l’estil de l’escola imatgera olotina.
Projectant al carrer és de destacar la festa de Sant Antoni amb la colorista comitiva dels  Tres Tombs que discorre en l’artèria principal de la  ciutat i que té el seu reflex semblant en altres poblacions de  la  província.

La festa de Sant Isidre és notablement participativa amb la benedicció de monumentals i artístiques cistelles de fruites i verdures.














  • Passos: LA PIETAT, disseny de Josep M. Jujol, fou cisellada per Josep M. Martisella (1944) i SANT SEPULCRE, anònim del segle XVII. La peanya és disseny de Jujol (1942)
  •  Color de vesta: Negra i escapulari blanc (Pietat) i negra amb capa blanca (Sant Sepulcre). 


Il·lustre Confraria de Sant Magi Martir


Havia estat fundada el 19 d'abril de 1580 a Sant Pere de les Puel·les, Barcelona, per un grup de devots tarragonins residents a la Ciutat Comtal, amb la finalitat de retre culte al martir. Actualment la Confraria te la seva seu a Santa Maria del Mar. L'Ajuntament de Tarragona els concedí el 1962 la medalla d'argent de la ciutat. 
La Confraria va recuperar l’antiga bandera del 1742, que avui encara es conserva tot i ser canviada per una de nova de mida més petita realitzada l’any 1962. 
La utilització de la vesta és permesa quan la Confraria assisteixi corporativament, i està prohibit als confrares portar-la sense permís de la Junta. Com fet curiós es troba al llibre d’actes que aquesta prohibició fou feta arran que dos confrares portessin la vesta a la processó de  la Bona Mort de Barcelona de l’any 1944, naturalment sense autorització i a on mai hi havia assistit la Confraria.
Actualment, la seu canònica de la Confraria està domiciliada a l’església de Santa Maria del  Mar de Barcelona i organitzen, a Tarragona, juntament amb l’Associació La Salle i la Congregació del Descendiment, el Viacrucis de Dilluns Sant que surt de l’ermita de Sant Magí del Portal del Carro. 
Compta amb 582 confrares, dels quals 80 participen en la processó.














  • Passos: RETORN DEL CALVARI, de Joan Salvadó Voltas (1941)
  •  Color de vesta: Negra amb faixí i estola grisos


Congregació de Senyores de la Mare de Deu de la Soledat


Va ser fundada el 1846. El 1979 les dones obtenen el permis de l'autoritat eclesiastica perque puguin anar a la processó del Divendres Sant, ho van fer deu senyores de la Soledat. El 1980 s'autoritza les dones a participar en la processó com a congregants; ho fan amb vesta i golilla. 
La Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, forma part des de l’any 2003, juntament amb la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, de l’entitat coneguda històricament com La Sang. L’òrgan d’enllaç de les  dues Congregacions és una Comissió Mixta on es prenen decisions que afecten a ambdues, fet que no qüestiona l’autonomia de cadascuna d’elles. La representació davant l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona és de quatre membres, dos de cada Congregació.
Ambdues congregacions organitzen conjuntament conferències quaresmals, actes en honor a Santa Marina i a la Mare de Déu dels Dolors, missa en sufragi dels congregants difunts i difuntes i el manteniment de l’església de Natzaret i Casa de La Sang, seu canònica i social respectivament, de les dues congregacions.
Actualment la Congregació esta constituida per 1400 dones, entre congregants i aspirants.











  • Passos: LA SOLEDAT, de Josep Viladomat Massanas (1963)
  • Color de vesta: Negra. Aspirants blanca i faixí i escapulari blaus

Comentaris